Potser aviat tots els meus somnis acabaran afonant-se darrere els vidres entelats de la meua finestra, des de la qual estant veig amanéixer cada nou dia, i cada nit, la veig atansar-se per damunt dels alts terrats.
Potser el teu amor se m´esvaesca a poc a poc a poc com la boira d´un matí d´hivern...
...però ara mateix visc empresonat pel desig de tu darrere d´aquestes gruixudes reixes de mon cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario